EL GOVERN VOL SUPRIMIR L'IMPOST SOBRE SUCCESSIONS
Com era d’esperar, perquè era una de les principals promeses electorals CiU, el Govern de la Generalitat va iniciar el dia 5 d’abril el tràmit per la supressió de l’Impost de Successions, mitjançant l’aprovació d’un Projecte de Llei.
Les característiques principals de la nova regulació són la bonificació d’un 99% en la quota de l’impost pels contribuents de parentiu I i II (fills, pares i cònjuges) i la retroactivitat d’aquesta mesura al dia 1 de gener de 2011; o sigui, que serà aplicable a tots aquells contribuents per defuncions ocorregudes a partir d’aquell dia, inclòs.
La greu situació econòmica i la falta de recursos no han permès una retroactivitat més gran, ja que s’havia especulat sobre si aquesta aniria fins al 1 de gener de 2010 o sobre si, en cas de ser 1 de gener de 2011, s’hi podrien acollir també tots aquells qui estiguessin en període voluntari de pagament en aquella data, encara que les defuncions haguessin estat anteriors.
A més, la necessitat de recursos provinents d’aquest Impost, tampoc ha permès estendre la bonificació als contribuents no inclosos en els grups I i II de parentiu, que hauran de seguir contribuint conforme al règim regulat per l’antic Govern de la Generalitat mitjançant la Llei 19/2010, de 7 de juny.
S’ha de destacar també que el Govern només proposa modificar l’Impost sobre Successions i, per tant, l’Impost sobre donacions queda igual com ja estava regulat, tributant entre pares, fills i cònjuges un 5% fins a 200.000 Euros, un 7% fins a 600.000 Euros i un 9% a partir d’aquella xifra.
La reforma proposada també té l’efecte d’avançar els terminis d’efectivitat de la tercera fase prevista en la reforma que va realitzar l’anterior Govern en relació a aquest Impost, amb efectes retroactius al 1 de gener de 2011, enlloc d’aplicar-se a partir del 1 de juliol com estava previst. Això representa que a partir del 1 de gener de 2011 els imports de la reducció per parentiu i els imports màxims de la reducció addicional de la base imposable ja s’aplicaran al 100%. Al meu entendre això fa que entre la bonificació del 99% a la quota i les reduccions a la base aplicades al 100%, l’impost entre ascendents i descendents i entre cònjuges, pràcticament es pot dir que desapareix.
Aquesta regulació eliminarà un greuge comparatiu amb altres autonomies que tenien un règim molt més beneficiós que el dels contribuents catalans, al mateix temps, que evitarà deslocalitzacions artificials per no haver de tributar a Catalunya, el que comportava una competència fiscal deslleial entre comunitats autònomes.
D’aquesta manera, sembla que el Govern de CiU ha aguantat bé la pressió que se li ha fet durant els darrers mesos des de l’oposició i especialment des del PSC, complint una promesa electoral que, malgrat la manca de recursos i la gravetat de la situació econòmica, al meu entendre s’havia de complir el més aviat possible. Ara falta veure quins grups de l’oposició donaran suport a aquesta reforma perquè pugui ésser aprovada pel Parlament.
Les característiques principals de la nova regulació són la bonificació d’un 99% en la quota de l’impost pels contribuents de parentiu I i II (fills, pares i cònjuges) i la retroactivitat d’aquesta mesura al dia 1 de gener de 2011; o sigui, que serà aplicable a tots aquells contribuents per defuncions ocorregudes a partir d’aquell dia, inclòs.
La greu situació econòmica i la falta de recursos no han permès una retroactivitat més gran, ja que s’havia especulat sobre si aquesta aniria fins al 1 de gener de 2010 o sobre si, en cas de ser 1 de gener de 2011, s’hi podrien acollir també tots aquells qui estiguessin en període voluntari de pagament en aquella data, encara que les defuncions haguessin estat anteriors.
A més, la necessitat de recursos provinents d’aquest Impost, tampoc ha permès estendre la bonificació als contribuents no inclosos en els grups I i II de parentiu, que hauran de seguir contribuint conforme al règim regulat per l’antic Govern de la Generalitat mitjançant la Llei 19/2010, de 7 de juny.
S’ha de destacar també que el Govern només proposa modificar l’Impost sobre Successions i, per tant, l’Impost sobre donacions queda igual com ja estava regulat, tributant entre pares, fills i cònjuges un 5% fins a 200.000 Euros, un 7% fins a 600.000 Euros i un 9% a partir d’aquella xifra.
La reforma proposada també té l’efecte d’avançar els terminis d’efectivitat de la tercera fase prevista en la reforma que va realitzar l’anterior Govern en relació a aquest Impost, amb efectes retroactius al 1 de gener de 2011, enlloc d’aplicar-se a partir del 1 de juliol com estava previst. Això representa que a partir del 1 de gener de 2011 els imports de la reducció per parentiu i els imports màxims de la reducció addicional de la base imposable ja s’aplicaran al 100%. Al meu entendre això fa que entre la bonificació del 99% a la quota i les reduccions a la base aplicades al 100%, l’impost entre ascendents i descendents i entre cònjuges, pràcticament es pot dir que desapareix.
Aquesta regulació eliminarà un greuge comparatiu amb altres autonomies que tenien un règim molt més beneficiós que el dels contribuents catalans, al mateix temps, que evitarà deslocalitzacions artificials per no haver de tributar a Catalunya, el que comportava una competència fiscal deslleial entre comunitats autònomes.
D’aquesta manera, sembla que el Govern de CiU ha aguantat bé la pressió que se li ha fet durant els darrers mesos des de l’oposició i especialment des del PSC, complint una promesa electoral que, malgrat la manca de recursos i la gravetat de la situació econòmica, al meu entendre s’havia de complir el més aviat possible. Ara falta veure quins grups de l’oposició donaran suport a aquesta reforma perquè pugui ésser aprovada pel Parlament.
Tots a remar!
El dia té 24 hores aquí, a la Xina i a Brasil.
Ara ja portem massa temps immersos en la crisi i, encara que el context no fa la cara de donar un tomb de forma ràpida, hem de confiar en nosaltres mateixos i ésser nosaltres els que provoquem aquest tomb, amb esforç, intel•ligència i constància.
Hem tingut temps sobrat per queixar-nos i per valorar com ens ha afectat a cadascun la crisi. Hem tingut dret a lamentar el que hem perdut i el que hem deixat de guanyar, així com els esforços malgastats i els projectes i il•lusions aturats o abandonats. Però ara, amb això, ja no anem enlloc. Plorant no revertirem la situació.
És cert que després d’una etapa així de dura, s’esvaeixen les forces per tirar endavant i les il•lusions per emprendre i crear; però no hi ha més remei, som un país petit, amb poca gent i no ens podem permetre rendir-nos, no hi tenim dret. No podem fer això als que ens venen al darrera. Hem de treballar per fer un país millor!.
Hem d’emprendre, hem d’invertir, hem de crear, hem de treballar dur i hem d’aconseguir ressorgir amb força del sot on ens trobem. La consigna és “tots a remar”, amb constància, amb força, en la mateixa direcció, i si bufa el vent a favor i la nau avança més ràpid millor, però si no bufa, a seguir remant, amb constància, amb força i en la mateixa direcció; en direcció a un objectiu que ha de ser clar i comú: millorar la nostra situació econòmica, per així poder millorar moltes altres coses. Com a país, no som més que la suma de tots.
Si cadascun de nosaltres no rema convençut, el país no avançarà. Depenem només de nosaltres, no ens enganyem. Si volem podem. El dia té 24 hores aquí, a la Xina i a Brasil.
Ara ja portem massa temps immersos en la crisi i, encara que el context no fa la cara de donar un tomb de forma ràpida, hem de confiar en nosaltres mateixos i ésser nosaltres els que provoquem aquest tomb, amb esforç, intel•ligència i constància.
Hem tingut temps sobrat per queixar-nos i per valorar com ens ha afectat a cadascun la crisi. Hem tingut dret a lamentar el que hem perdut i el que hem deixat de guanyar, així com els esforços malgastats i els projectes i il•lusions aturats o abandonats. Però ara, amb això, ja no anem enlloc. Plorant no revertirem la situació.
És cert que després d’una etapa així de dura, s’esvaeixen les forces per tirar endavant i les il•lusions per emprendre i crear; però no hi ha més remei, som un país petit, amb poca gent i no ens podem permetre rendir-nos, no hi tenim dret. No podem fer això als que ens venen al darrera. Hem de treballar per fer un país millor!.
Hem d’emprendre, hem d’invertir, hem de crear, hem de treballar dur i hem d’aconseguir ressorgir amb força del sot on ens trobem. La consigna és “tots a remar”, amb constància, amb força, en la mateixa direcció, i si bufa el vent a favor i la nau avança més ràpid millor, però si no bufa, a seguir remant, amb constància, amb força i en la mateixa direcció; en direcció a un objectiu que ha de ser clar i comú: millorar la nostra situació econòmica, per així poder millorar moltes altres coses. Com a país, no som més que la suma de tots.
Si cadascun de nosaltres no rema convençut, el país no avançarà. Depenem només de nosaltres, no ens enganyem. Si volem podem. El dia té 24 hores aquí, a la Xina i a Brasil.
