Esperit de superació. El Girona!
Escric aquest breu article el dia 12
de juny, després de la demostració que ahir nit ens va fer el Girona guanyant
0-3 a tot un Saragossa. Volia escriure sobre la necessitat de tornar a arriscar
i a invertir i a superar definitivament l'etapa de crisi en la que hem estat
els darrers 8 anys i res m'ha vingut millor que la victòria d'ahir del Girona.
Quan sembla que s'ha perdut tot, quan
després de molt d'esforç, durant molt de temps i per molta gent, sembla que no
ha servit per res, sembla que el terra s'enfonsa sota teu o que el cel et cau a
sobre i t'esclafa, l'opció no és abandonar, resignat, impotent, buidat,
decebut, crispat i deprimit. Cal seguir lluitant i cal pensar que encara que
sembli impossible, el futur pot anar a millor i que allò que semblava
insalvable, més endavant ens pot fer riure i fins i tot recordar-ho com una
experiència positiva, que curteix, ensenya i fa més fort, preparat i capaç.
Porto massa anys veient tancar
empreses, massa anys veient empresaris abandonar, massa anys que el demà és
pitjor que l'avui i que l'ahir. Però ara, de fa uns mesos, veig ressorgir entre
les cendres, con una au fènix, algunes empreses que només elles saben el que
han passat i el que els ha costat i alguns empresaris que ja tothom donava per
desapareguts de la faç de la terra.
Aquestes empreses, aquests empresaris
que després d'anys d'anar a menys i de passar tot tipus de dificultats
demostren que han aguantat, que han sobreviscut, i que encara, no es sap d'on,
treuen força per impulsar, per crear, per innovar, per invertir, en definitiva,
per continuar; aquestes empreses, tenen més potencial ara del que tenien fa 9
anys, perquè ara saben molt bé el que no han de fer i amiden, ponderen i
encerten més en les seves decisions. Si han superat el passat, com no es
menjaran el futur?
Ara fa falta això, ara és l'hora de
tornar-hi, ara ja no és hora de por i retracció, ara toca apostar novament,
pensar en gran, obrir la finestra de la imaginació i deixar entrar novament
l'aire i mirar enfora cap a l'horitzó. No porta enlloc quedar-se petit, anar
fent, fer esforços per no créixer, deixar passar les oportunitats, no tenir
confiança en un mateix i deixar vèncer la por al risc sobre la confiança en la
capacitat d'un mateix.
En definitiva. Gràcies Girona i espero
veure't a Primera.
Jordi Bellvehí
