Construir
Ha arribat el moment de construir. Ja
portem massa anys destruint, llocs de treball, empreses, la confiança, sistemes de salut, d'assistència,
d'ensenyament, sistemes financers, etc. Ara toca construir.
Hem passat una etapa en que ho hem destruït
quasi tot, si més no, ho hem deixat molt malmès. Però si això servís per poder
tornar a construir sobre unes runes que ens hagin fet conscients de com no
s'han de fer les coses i ens hagin format en saber construir millor, amb
fonaments i estructures més sòlides, potser podem arribar a tenir una societat
millor de la que teníem. És un repte bonic. Val la pena intentar-ho.
Posats a construir, el primer que hem
de mirar és amb quines eines, instruments i materials comptem i amb quins
recursos humans i financers. Mirant el món, si més no, comptem amb democràcia,
estat de Dret, legalitat i pau, el que pot semblar poc, però és el ciment bàsic
sense el qual no hi ha res a construir. Comptem, ara ja, amb un sistema
financer força recuperat de l'ensopegada i amb capacitat de finançar projectes
viables. Comptem amb una societat del benestar que, malgrat ha minvat, ha
sobreviscut al terratrèmol. Comptem amb joves molt ben formats amb ganes de
construir bé el seu futur i escamats del passat i present. Comptem amb empreses
que malgrat la devastació empresarial viscuda, han aguantat bé i tornen a tenir
resultats positius i tornen a contractar gent i tornen a invertir i a crear
riquesa. Comptem amb el turisme, que tal com està la resta del món, sembla que
té bones perspectives. Comptem amb una situació geogràfica privilegiada, amb
bon clima, sense fenòmens meteorològics extrems, entre Barcelona i França,
ideal per viure-hi els estrangers i ideal per muntar negocis de la nova
economia. Comptem amb un ADN emprenedor, de cultura de l'esforç i de l'estalvi.
Comptem amb capital privat, que n'hi ha molt, esperant a que realment es vegi
gent que vulgui construir projectes interessants i viables, per invertir-hi i
fer coses importants. Comptem amb un sistema judicial que malgrat totes les
seves mancances i limitacions, està jutjant polítics, nobles i poderosos i els
està fent ingressar a presó i està acabant amb la imatge de impunitat que ha
regnat en els darrers 15 anys. Comptem amb molt més. Déu ni do amb el que
comptem!
La recuperació ja és una evidència,
els concursos s'han frenat, augmenta la contractació a les empreses, hi ha més
inversió, els preus de l'habitatge ja no baixen i en certes zones pugen i hi ha
més vendes, augmenta el consum, augmenten les exportacions, hi torna a haver
finançament bancari, etc.
Un cop fet l'inventari del que tenim i
del terreny on hem de construir; som-hi, tots a construir! Amb il·lusió!
LA PROPIETAT INDUSTRIAL
En un moment en que sembla que la
crisi ha tocat fons i que s'albira una lenta recuperació, s'ha de reflexionar
en com seran les empreses amb futur i quina ha de ser la tendència de les
empreses actuals per anar cap a aquell model viable.
A més de molts altres ingredients
necessaris per fer viable una empresa, un de principal, des del meu punt de
vista, és el de la correcta gestió dels drets sobre les creacions, les
invencions, els models d'utilitat, els dissenys, el saber fer o "know
how", el resultat de la recerca, la imatge i les marques comercials.
Quants diners s'estan perdent
actualment per no saber gestionar bé tots aquells drets? moltíssims. Jo ho veig
cada dia.
Som un País amb un teixit industrial
creatiu i innovador, però no tenim aquest mateix talent a l'hora de protegir
els drets sobre els resultats d'aquella creativitat i innovació, ni tampoc els
resultats de la recerca de les nostres universitats i centres tecnològics.
Una sola invenció, ben protegida, a
nivell nacional o a nivell mundial, pot ser ja motiu i fonament d'una empresa
potent. Conec empreses gironines molt viables i sanejades que fabriquen i
comercialitzen un sol model de màquina, que tenen ben patentada i protegida i
que poden vendre amb un marge important, amb gran valor afegit.
A més de saber protegir aquells drets
esmentats, és cert que també s'han de saber gestionar i convertir-los en una
activitat empresarial.
Ara és moment de crear, de innovar, de
investigar; però amb això no n'hi ha prou, ara és també moment de prendre
consciència sobre la necessitat de protegir degudament el resultat d'aquella
creació, innovació, invenció i recerca i també el moment de saber convertir
aquell resultat en un fonament empresarial viable, de valor afegir i d'èxit.
Són necessaris força altres
ingredients per cuinar un bon projecte empresarial, però en la meva opinió,
aquests són essencials.
Moment d'empènyer
Des del 2007 que la consigna ha estat
resistir, aguantar el que havia de caure i efectivament ha caigut i intentar no
quedar esclafat amb l'impacte. Romandre ja ha estat un èxit.
No obstant, això no pot ser sempre
així. Aquesta recepta només serveix pel moment més greu de la crisi, que en
aquesta darrera i actual, ha estat un moment molt llarg, de 7 anys. No obstant,
després de passar un llarg hivern com un ós o una tortuga, totalment hivernats,
sense moure'ns, ni consumir quasi res, ara es comença a notar que fa menys fred
a fora i que el sol torna a escalfar una mica.
Un moment o altre hem de decidir
sortir del cau i creure que arriba la primavera i que després vindrà l'estiu
novament. Encara que els famosos "brots verds" que ja s'albiraven a
l'any 2009 eren pura il·lusió, ara sí que és cert que hi ha indicadors que ens
fan pensar que el pitjor ha passat, com pot ser l'increment de la confiança, la
millora de qualificació de les agències de rating, la normalització de la prima
de risc, el creixement del PIB, l'increment d'exportacions, etc.
Ara ja no és moment d'estar arronsat,
ara ja toca començar a empènyer, ara és
l'hora dels valents, hora de tornar a invertir, a arriscar, a crear, a
inventar, a emprendre. És evident que venim d'un període molt difícil i que la
recuperació serà lenta i que no podem esperar resultats a molt curt termini, ni
enyorar records especulatius, però és moment de tornar a sembrar per anar
recollint quan toqui i amb mesura.
No obstant, en aquest moment en que
toca tornar a empènyer, fa falta que tothom i tot conflueixi en aquest propòsit
i no només els empresaris o emprenedors. Som tots els qui ho hem de fer i,
principalment, ara toca que els governs, estatal, autonòmic i local, donin una
mostra de intel·ligència i sentit de l'oportunitat i incentivin aquesta
recuperació amb mesures fiscals i socials adequades, fomentant la inversió
empresarial, la recerca i el desenvolupament, la creació i la invenció, la
internacionalització i l'exportació, així com la formació professional i
continuada.
Si durant els darrers 7 anys la
política ha estat retallar en tots aquests aspectes i, per sort i malgrat tot,
encara queden empreses i activitat econòmica considerable, ara ha arribat
l'hora de fer un canvi total de política i passar de desincentivar a incentivar
realment i amb polítiques efectives. Ara és el moment. Ara ja toca.
Optimisme
Des de 2008 fins ara no m'hagués
atrevit a fer un article amb aquest títol, no fos que algú m'agafés mania o
m'insultés pel carrer quan ens trobéssim. No obstant, ara ja, en aquest moment,
encara que no afecti a tothom i que a molta gent li seguirà semblant inoportú
el títol de l'article, hi ha indicadors que fan possible el meu optimisme.
En el meu darrer article parlava de
que es notaven dues velocitats, doncs en el present em referiré només a l'alta
velocitat, respecte la qual l'optimisme es respira diàriament. En aquesta alta
velocitat hi ha empreses joves, amb socis fundadors també joves, sobretot dels
àmbits de internet, comerç electrònic, aplicacions per mòbils, videojocs,
biomedicina, biotecnologia, nanotecnologia, etc; però també hi ha empreses
consolidades amb socis ja no tan joves, que han sabut trobar el seu mercat al
món i hi estan venent amb facilitat i amb molta perícia. Aquest teixit
empresarial existeix i floreix cada cop amb més força, fent-se poc a poc més
gran i més nombrós i això fa ser més optimista respecte al futur.
Barcelona és un pol d'atracció mundial
molt important i capta molta inversió, tant en turisme, com en el sector
hoteler i immobiliari, com en el comerç de luxe, com en el sector de les
telecomunicacions (especialment relacionades amb el mòbil), com de la
biotecnologia i la indústria farmacèutica etc. La situació estratègica de
Girona entre aquesta Barcelona i França fa ser optimista, veient que estem
situats al bell mig del famós "Corredor del Mediterrani" i de la
reconeguda "Euroregió" que va des de Valencia fins a Montpeller. Qui
pot dir que això no ofereix oportunitats?
Tenim la sort de viure en un país on
hi ha pau, on hi ha teixit industrial, on hi ha gent molt qualificada, caràcter
emprenedor, filosofia de l'esforç, estratègicament situat pel comerç
internacional, amb bon clima i qualitat de vida. Tenim totes les eines per
poder ser optimistes i sortir decididament d'una vegada a menjar-nos el món a
queixalades. No tothom podrà fer-ho, ho sé, però aquells que podeu, feu-ho,
sense dubtar, llenceu-vos-hi decididament i amb força i del vostre èxit en
gaudirem tots.
DUES VELOCITATS
Des de la meva percepció, la situació
de la crisi respecte als empresaris gironins en general ha canviat en els
darrers mesos i ara ja no tothom es queixa i ja no tothom ho veu tot negre. El
pessimisme ja no és generalitzat i es comencen a entreveure dues velocitats.
Una de les dues velocitats és encara
en marxa enrere, atès que en el Jutjat Mercantil de Girona segueixen entrant
concursos d'una forma exagerada, tan o més que els darrers anys i no es veu que
aquesta entrada freni o hagi de frenar de forma immediata. A més, s'ha de tenir
en compte que per cada empresa que tanca presentant concurs, n'hi ha força més
que ho fan sense concurs, perquè no se'l poden pagar i, per tant, encara estem
al mig de la tragèdia.
No obstant, es percep en un altre
tipus d'empresaris un augment de la confiança en el present i en el futur i un
tímid intent d'alegria que en breu pot comportar inversió i expansió. Les
empreses exportadores, les empreses innovadores, les empreses de determinats
sectors com poden ser l'agroalimentari, el turístic, el de serveis en general
(amb nombroses excepcions), ja veuen la crisi com una cosa més del passat que
del futur, tot i que encara sigui present.
El fet de que s'albirin aquestes dues
velocitats és un ganivet de dos talls, atès que per una banda hi ha la lectura
positiva de que força empreses han superat la crisi i estan prou reforçades com
per mossegar el futur amb força; però per altra banda, moltes altres empreses i
alguns sectors sencers, tendeixen a desaparèixer com si no tinguessin lloc en
el nou ordre mundial i local i com si no hi hagués cap possible remei. El
dilema és: transformar-se o morir i ara estem veient com alguns s'han
transformat i, malauradament, altres estan morint.
De tota manera, el missatge és
positiu: "hi ha futur".
INTERNACIONALITZAR I INNOVAR O BÉ MORIR!
Sé que no es pot generalitzar i que la norma general no
valdrà per alguns sectors o empreses determinats, però per la majoria
d'empreses que produeixen productes, la qüestió és senzilla, internacionalitzar
i innovar; o bé morir!
A aquestes alçades ja són ben pocs els empresaris que no
estan mirant com poder innovar els seus processos i els seus productes, per
poder ser més productius i competitius i, al mateix temps, com poder vendre els
seus productes arreu del món.
No obstant, malgrat la consciència s'ha generalitzat,
encara són pocs els que realment estan innovant i exportant, atès que el procés
no és senzill, ni barat, ni ràpid i, per tant, ara ho estan fent els que ja en
varen ser conscients fa anys.
La crisi general en la que ens trobem fa més difícil la
innovació i la internacionalització, perquè falten recursos propis per
finançar-ho i els recursos aliens són difícils de trobar. No obstant, ara és el
moment de buscar la manera de començar a fer-ho, atès que pot ser que sigui el
darrer tren que passi i que en cas de no agafar-lo, l'empresa no tingui
viabilitat en el futur.
El fet és que no n'hi ha prou amb internacionalitzar si
no s'innova i no n'hi ha prou amb innovar si no s'internacionalitza; per tant,
s'han de fer les dues coses a l'hora i s'han de fer bé. Aquest és el gran repte
que tenen en aquest moment les pimes catalanes i, pel bé de tots, esperem que
el superin un gran nombre d'empreses.
Jordi Bellvehí
SOS PIME
S.O.S PIME
A mi m'agrada ser optimista, positiu i sempre veure el
got mig ple; però aquest cop m'he permès ser realista i denunciar cruament,
sense optimisme ni positivisme voluntariós, l'estat en que es troben les PIME a
les nostres comarques.
Degut a la meva professió d'advocat d'empreses i
d'administrador concursal, des de finals de l'any 2007 veig setmanalment casos
greus de PIME que no tenen viabilitat i que, més tard o més d'hora, acabaran
tancant, amb concurs o sense, però tancant.
A finals de l'any 2009, veient el que havia passat els
darrers dos anys, vaig pensar que els concursos minvarien perquè les empreses
que la crisi havia agafat a contrapeu i aquelles que estaven mal finançades o
gestionades, ja havien tancat i que a partir del 2010 la cosa s'estabilitzaria
encara que no millorés. Vaig pensar que les que havien aguantat dos anys i
s'havien pogut reestructurar, ja anirien fent, sense massa alegria però el just
per esperar moments millors. Era aquella època en que tots jugàvem a veure si la
crisi seria com una "V", com una "U" o com una
"L" i el cert és que encara no ho sabem perquè no hem arribat encara
al fons.
La realitat s'ha imposat, tan crua com sempre, sense
matisos ni contemplacions. Aquelles empreses que havien aguantat la primera
bufetada de la crisi, no podien aguantar-ne gaires més i s'ha demostrat. Sense
finançament bancari, amb menys vendes, sense cobertura del risc comercial, amb
costos elevats per acomiadar empleats i amb més morositat, les PIME estan
aguantant el que aguanta el patrimoni dels seus socis (normalment familiars) i,
un cop aquest s'acaba, el drama empresarial es transforma en drama personal
perquè aquells socis ho tenen tot avalat i ho perden tot, fins la casa i no
tenen ni atur perquè havien d'estar enquadrats en el règim d'autònoms.
Només per acabar, us informo que pel que jo veig al meu
despatx en aquest darrer trimestre de 2012, durant el 2013 es seguiran
destruint moltes PIME gironines; el que és un drama d'una magnitud extrema!
