TOT ÉS DRET

TOT ÉS DRET

Fa molt temps que em corre la idea pel cap de que tot és Dret. Crec que és una reflexió que no havia fet a ningú fins ara i amb motiu de la inauguració del meu bloc, m’ha semblat oportú que aquesta sigui la meva primera narració.

Quan dic que tot és Dret és perquè ho penso i ho veig diàriament. Soc una mica com en Keanu Reeves a Matrix quan finalment pot llegir el llenguatge informàtic del programa en el que es troba (guardant les distàncies!). A per tot arreu on vaig i arreu on miro, hi veig Dret.

Els advocats, malgrat no estiguem del tot ben vistos socialment (encara que darrerament els polítics ens guanyen en mala fama), som del tot necessaris, perquè la societat necessita que hi hagi persones dedicades a estudiar, conèixer, interpretar, aplicar i gestionar el Dret. Una societat sense Dret no és una societat. No ha existit mai cap societat sense normes i regles.

Si vaig pel carrer i algú rellisca i cau a la vorera hi veig Dret. Si estic conduint contínuament veig infraccions i normes, senyals, regles... en definitiva, Dret. Si miro per anar al cinema amb els meus fills petits, no puc anar a veure qualsevol pel·lícula i he de mirar que sigui per tots els públics; això és Dret. Si vaig al gimnàs i em volen cobrar en efectiu, això és Dret. Quan es mor un familiar, hi ha molt de Dret relacionat i derivat. Quan vull adoptar, tot és Dret. Si vull viatjar, on sigui, en qualsevol transport (avió, tren, cotxe), en qualsevol allotjament, fent qualsevol activitat, tot és dret, pot ser dret del turisme, o dret del transport, o dret de duanes; però Dret. Si facturo les maletes hi ha Dret pel mig i si en perdo una, no cal dir-ho, tot és Dret. Fins i tot quan dormo crec que hi ha Dret pel mig, encara que sembli estrany, però crec que tenim tots el dret a dormir, encara que no estigui reconegut enlloc, però en el moment en que no deixem dormir a un veí, ell té Dret a queixar-se o si no deixéssim dormir a un nadó o un infant les hores que necessita, el Dret hi estaria present i els serveis socials podrien actuar si algú ho denunciés. Si faig esport hi ha Dret? I tant. Si vaig en moto de cross per muntanya hi ha molt de Dret, però si vaig en bicicleta també, he de complir les normes, anar per la dreta, no entrar en un camí particular, encendre el llum si és de nit, ser diligent en la conducció, etc. tot això no és res més que Dret. Fins i tot en un partit de futbol o de bàsquet hi ha Dret, normes, sancions, obligacions i drets. Sense anar més lluny, quan em vull banyar en una platja el primer que vaig és mirar si hi ha bandera verda, groga o vermella i això no és res més que Dret. La cosa arriba fins a tal punt, que, per posar un exemple, fa poc vaig anar a veure a l’hospital una amiga que acabava de ser mare, i un familiar seu va dir “és que ja és tota una personeta” i jo vaig pensar “no, encara no és personeta perquè han de passar 24 hores des del part perquè ho sigui”. A tot arreu hi ha Dret, tot és Dret.

Sincerament estic buscant alguna cosa en la que no hi hagi Dret i no la trobo. Potser necessito unes vacances!. Suposo que deu haver-hi algun físic pel qual tot és física o algun biòleg pel qual tot és biologia o un matemàtic pel qual tot és matemàtica; doncs per mi, tot és Dret; què voleu que us hi digui!.

Quan diàriament llegeixo els diaris, escolto la ràdio o miro la televisió, només veig Dret en les notícies, que si volen flexibilitzar el mercat de treball, que si volen pujar l’IVA, que si la gent vol que es suprimeixi l’impost sobre successions, que si hi ha hagut un gran terratrèmol o un tsunami i hi ha molta gent morta, ferida i desapareguda, que si no deixen entrar a les ONG a la zona, que si hi ha pillatge, que si els americans ocupen un país; que si Dubai està en fallida o si els bancs no donen crèdit; que si la crisi augmenta les tensions socials amb immigrants; que si a Mallorca, a València, a Màlaga i a tants altres llocs hi ha corrupció; ... tot això no és res més que Dret. Si neva, tot es converteix en Dret; una gran nevada en un centre urbà no és un fenomen meteorològic sinó que es converteix principalment en un fenomen legal. Fins i tot, quan desapareix l’amor en un matrimoni, només queda el Dret.

Realment els advocats tenim la feina garantida; perquè tot és Dret. A més, diàriament els nostres polítics s’esforcen a generar més Dret de forma totalment innecessària i artificial, creant més normes i normes i Lleis i Decrets i Ordres i Instruccions i Reglaments, que fan que la població realment visqui a Matrix, sense adonar-se’n ni entendre en absolut el llenguatge amb el que està programat el món on viuen. Tot és Dret, però el 99,8% de la població no ho sap, no ho veu i no ho entén. Tot s’ha tornat tant complicat que no es pot viure sense el Dret, però s’és més feliç sense saber-ho. Intentaré fer un esforç per oblidar-ho.

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada