LA SUPRESSIÓ DE L'IMPOST DE SUCCESSIONS. RÈGIM TRANSITORI
L’Impost sobre Successions és un impost estatal que el Parlament de Catalunya no pot suprimir totalment. No obstant, el que sí que pot fer és deixar-lo reduït a un mínim insignificant, mitjançant bonificacions del 99% de la quota com han aplicat altres comunitats autònomes.
Recentment es va modificar aquest impost a Catalunya, mitjançant la Llei 19/2010, de 7 de juny, de regulació de l’Impost de Successions i Donacions, que principalment incorpora les millores introduïdes per la Llei 26/2009, de 23 de desembre, de mesures fiscals, financeres i administratives, millorant de forma molt important la fiscalitat per a descendents i cònjuges.
El que bàsicament ha fet la nova regulació ha estat elevar de forma molt significativa els mínims exempts per cònjuges i fills, passar a dos anys el període màxim d’ajornament de pagament, s’han reduït els trams de l’estructura tarifaria i s’han suprimit els coeficients per patrimoni preexistent. Tant per a l’empresa familiar com per a l’habitatge habitual, la reducció s’ha mantingut en el 95%.
Aquesta modificació s’ha plantejat per part del Govern de la Generalitat com a gradual, a partir de l’any 2010 i fins al juliol de 2011, data en la qual ja s’hauria implementat íntegrament la reforma.
Amb tot això, ara immersos ja en campanya electoral, una promesa preelectoral i electoral de CIU ha estat en el sentit d’assegurar la quasi supressió o, dit d’altra manera, la bonificació del 99% en la quota de l’impost per els descendents i altres familiars fins a un grau que cal veure on es fixa. .
La promesa ve ja d’antic i ja a l’any 2009 quan es discutia la Llei de Pressupostos de la Generalitat pel 2010, CIU var parlar de la conveniència que existís un règim transitori favorable als ciutadans de Catalunya, que tingués en compte no només les defuncions a partir del dia 1 de gener de 2010, sinó totes aquelles liquidacions en període voluntari de liquidació a aquella data.
Aquesta expectativa podia afavorir fins i tot defuncions que haguessin ocorregut a principis de 2009 i que mitjançant pròrroga haguessin allargat el període voluntari de liquidació fins al 2010.
El temps ha anat passant i ara ja ens trobem al mes de novembre de 2010, amb eleccions el dia 28 i si CIU aconseguís fer govern, que sembla que totes li ponen en aquest sentit, probablement no abordés la reforma d’aquest impost fins molt entrat o quasi acabat el 2011, amb la qual cosa, la retroactivitat a totes les liquidacions en període voluntari a 1 de gener de 2010, la veig molt i molt difícil.
La dificultat d’aquella retroactivitat no ve tant pel fet que sigui conceptualment o legalment impossible, sinó perquè no hi ha diners. Els diners que ens havien de venir amb el famós Estatut no ens arriben, i si ens arriben no són suficients per subsistir dignament com a país i per això ens hem hagut d’endeutar al 7,75% per poder col·locar una emissió de bons de la Generalitat, un mes abans de les eleccions, per poder pagar sous i deutes durant octubre i novembre, perquè sinó el sistema feia fallida.
Realment crec que encara que la supressió de l’impost de successions és de justícia, pel greuge comparatiu que significa el règim d’altres comunitats autònomes i també per la sagnant repercussió que té sobre l’estalvi i el patrimoni familiar, el cert és que en aquest moments la Generalitat de Catalunya no està en disposició de poder prescindir d’uns ingressos com aquests, perquè la cosa està molt greu i no es veu que la conjuntura hagi de canviar a curt o mig termini. Faran falta molts diners per redreçar la situació del país i no serà gens fàcil obtenir-los si no és endeutant més la Generalitat.
Havent seguit els discursos que fan ara els representants de CIU sobre la qüestió, veig que la idea de règim transitori que tenen s’ha vist afectada per la greu crisi econòmica i financera de la Generalitat i s’ha vist tocada pel seny, desplaçant-la un any, o sigui, al 1 de gener de 2011. A més ja no fan referència a totes les liquidacions que estiguin en període voluntari de pagament a aquella data, sinó a les defuncions que es produeixin a partir d’aquella data. Aquestes petites matisacions, ja sumen més de mil milions d’Euros pel futur Govern de la Generalitat.
Per tant, per a tots aquells que hi tinguin interès, crec que és aquest l’anàlisi realista a fer sobre la qüestió, que no està malament, perquè seria pitjor que no hi hagués supressió de l’impost o que, havent-n’hi, els efectes de la reforma es produïssin només per les defuncions que es produïssin a partir de la seva entrada en vigor, el que ens situaria, probablement, al 1 de gener de 2012.
No obstant això, pel que pugui ser i passar, no està de més que els hereus de familiars morts a la segona meitat del 2010, esgotin els 6 mesos abans no liquidin i, fins i tot, demanin una pròrroga de 6 mesos més, no fos cas que al final, per art de màgia i de circumstàncies de la política i de les campanyes electorals, aquest es convertís en cavall de batalla de darrera hora i es fessin promeses d’aquelles que ara per ara no es veuen a venir. Però Senyors polítics, si us plau, no prometin més del que poden oferir realment, perquè aquest cop el futur del país pot quedar molt compromès.
Recentment es va modificar aquest impost a Catalunya, mitjançant la Llei 19/2010, de 7 de juny, de regulació de l’Impost de Successions i Donacions, que principalment incorpora les millores introduïdes per la Llei 26/2009, de 23 de desembre, de mesures fiscals, financeres i administratives, millorant de forma molt important la fiscalitat per a descendents i cònjuges.
El que bàsicament ha fet la nova regulació ha estat elevar de forma molt significativa els mínims exempts per cònjuges i fills, passar a dos anys el període màxim d’ajornament de pagament, s’han reduït els trams de l’estructura tarifaria i s’han suprimit els coeficients per patrimoni preexistent. Tant per a l’empresa familiar com per a l’habitatge habitual, la reducció s’ha mantingut en el 95%.
Aquesta modificació s’ha plantejat per part del Govern de la Generalitat com a gradual, a partir de l’any 2010 i fins al juliol de 2011, data en la qual ja s’hauria implementat íntegrament la reforma.
Amb tot això, ara immersos ja en campanya electoral, una promesa preelectoral i electoral de CIU ha estat en el sentit d’assegurar la quasi supressió o, dit d’altra manera, la bonificació del 99% en la quota de l’impost per els descendents i altres familiars fins a un grau que cal veure on es fixa. .
La promesa ve ja d’antic i ja a l’any 2009 quan es discutia la Llei de Pressupostos de la Generalitat pel 2010, CIU var parlar de la conveniència que existís un règim transitori favorable als ciutadans de Catalunya, que tingués en compte no només les defuncions a partir del dia 1 de gener de 2010, sinó totes aquelles liquidacions en període voluntari de liquidació a aquella data.
Aquesta expectativa podia afavorir fins i tot defuncions que haguessin ocorregut a principis de 2009 i que mitjançant pròrroga haguessin allargat el període voluntari de liquidació fins al 2010.
El temps ha anat passant i ara ja ens trobem al mes de novembre de 2010, amb eleccions el dia 28 i si CIU aconseguís fer govern, que sembla que totes li ponen en aquest sentit, probablement no abordés la reforma d’aquest impost fins molt entrat o quasi acabat el 2011, amb la qual cosa, la retroactivitat a totes les liquidacions en període voluntari a 1 de gener de 2010, la veig molt i molt difícil.
La dificultat d’aquella retroactivitat no ve tant pel fet que sigui conceptualment o legalment impossible, sinó perquè no hi ha diners. Els diners que ens havien de venir amb el famós Estatut no ens arriben, i si ens arriben no són suficients per subsistir dignament com a país i per això ens hem hagut d’endeutar al 7,75% per poder col·locar una emissió de bons de la Generalitat, un mes abans de les eleccions, per poder pagar sous i deutes durant octubre i novembre, perquè sinó el sistema feia fallida.
Realment crec que encara que la supressió de l’impost de successions és de justícia, pel greuge comparatiu que significa el règim d’altres comunitats autònomes i també per la sagnant repercussió que té sobre l’estalvi i el patrimoni familiar, el cert és que en aquest moments la Generalitat de Catalunya no està en disposició de poder prescindir d’uns ingressos com aquests, perquè la cosa està molt greu i no es veu que la conjuntura hagi de canviar a curt o mig termini. Faran falta molts diners per redreçar la situació del país i no serà gens fàcil obtenir-los si no és endeutant més la Generalitat.
Havent seguit els discursos que fan ara els representants de CIU sobre la qüestió, veig que la idea de règim transitori que tenen s’ha vist afectada per la greu crisi econòmica i financera de la Generalitat i s’ha vist tocada pel seny, desplaçant-la un any, o sigui, al 1 de gener de 2011. A més ja no fan referència a totes les liquidacions que estiguin en període voluntari de pagament a aquella data, sinó a les defuncions que es produeixin a partir d’aquella data. Aquestes petites matisacions, ja sumen més de mil milions d’Euros pel futur Govern de la Generalitat.
Per tant, per a tots aquells que hi tinguin interès, crec que és aquest l’anàlisi realista a fer sobre la qüestió, que no està malament, perquè seria pitjor que no hi hagués supressió de l’impost o que, havent-n’hi, els efectes de la reforma es produïssin només per les defuncions que es produïssin a partir de la seva entrada en vigor, el que ens situaria, probablement, al 1 de gener de 2012.
No obstant això, pel que pugui ser i passar, no està de més que els hereus de familiars morts a la segona meitat del 2010, esgotin els 6 mesos abans no liquidin i, fins i tot, demanin una pròrroga de 6 mesos més, no fos cas que al final, per art de màgia i de circumstàncies de la política i de les campanyes electorals, aquest es convertís en cavall de batalla de darrera hora i es fessin promeses d’aquelles que ara per ara no es veuen a venir. Però Senyors polítics, si us plau, no prometin més del que poden oferir realment, perquè aquest cop el futur del país pot quedar molt compromès.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada