El Bloc d'en Jordi Bellvehí

El divendres dia 31 d'agost el Govern del PP va aprovar el Real Decreto-Ley 24/2012, de 31 de agosto, de reestructuración y resolución de entidades de crédito. El mateix dia el Ministre de Guindos va comunicar i explicar el seu contingut i també el mateix dia es va publicar en el BOE, entrant en vigor des d'aquell mateix moment.

Tot i que el gruix del Reial Decret-Llei és la reestructuració i resolució d'entitats financeres i a això es va dedicar la comunicació del Ministre d'Economia, aquesta norma neix enverinada per tots aquells que varen invertir en participacions preferents, obligacions convertibles, o deute subordinat de qualsevol tipus d'entitats financeres, i sobretot d'entitats participades pel FROB; com és el cas, per exemple, de CatalunyaCaixa.

Així, el Capítol VII de la norma en qüestió es refereix a la "Gestión de instrumentos híbridos", entre els que es troben les participacions preferents i el deute subordinat. En l'article 37 veiem com es diu que els plans de reestructuració i resolució de les entitats bancàries hauran d'incloure obligatòriament la realització d'accions de gestió dels instruments híbrids de capital i deute subordinat.

Així la Norma preveu que aquestes accions de gestió puguin consistir en mesures com: (a) ofertes de bescanvi per accions o quotes participatives, (b) ofertes de recompra dels valors, ja sigui mitjançant pagament de diners o bé o condicionat a la compra d'altres instruments de capital o d'altres productes bancaris, (c) reducció del valor nominal del deute i (d) amortització anticipada a valor diferent al nominal. La qüestió important és que el valor serà el de mercat en el moment en que s'apliqui la mesura en qüestió i la Norma posa com a criteri mínim que cap creditor pugui suportar pèrdues superiors a les que hauria suportat si l'entitat hagués estat liquidada en el marc d'un procediment concursal.

És important, que per l'aplicació d'aquestes mesures es preveu que l'acceptació per part dels inversors afectats sigui voluntària i no obligatòria. No obstant, pels casos d'entitats en que les accions de gestió de instruments híbrids de capital i deute subordinat no assoleixin un adequat repartiment dels costos i pels casos en que sigui el propi FROB qui acordi les accions de gestió dels instruments híbrids, les mesures són més dràstiques i des del meu punt de vista podrien ser il•legals i inconstitucionals. En aquest cas, les accions de gestió seran vinculants per les entitats de crèdit i també pels inversors, de tal manera que no s'hi podran oposar.

Així, les accions de gestió de instruments híbrids de capital i deute subordinat que podrà acordar el FROB seran una o vàries de les que s'esmenten a continuació:

1ª) L'ajornament, la suspensió, l'eliminació o modificació de drets, obligacions, terminis i condicions de totes o alguna de les emissions de instruments híbrids de capital i de deute subordinada de l'entitat. Les modificacions podran afectar, entre altres aspectes, a:

a) El pagament d'interessos.

b) El reemborsament del capital.

c) Els supòsits de incompliment.

d) La data de venciment.

e) Els drets individuals o col•lectius dels inversors.

f) El dret a sol•licitar la declaració de incompliment.

g) El dret a exigir qualsevol pagament relacionat amb els valors.

2ª) L'obligació de l'entitat de recomprar els valors afectats al preu que determini el FROB. Així mateix, el FROB podrà estipular que el pagament del preu de recompra s'hagi de reinvertir en la subscripció d'accions, quotes participatives o aportacions de capital social, segons correspongui, o que aquell pagament es realitzi en espècie mitjançant l'entrega d'accions o quotes participatives disponibles en autocartera directe o indirecte de l'entitat.

Per tant, com veiem, davant l'allau de reclamacions a les entitats per part dels inversors, titulars de participacions preferents, obligacions convertibles i deute subordinat, el Govern de l'Estat Espanyol el que ha decidit és carregar contra els usuaris de banca i inversors i legislar per fer-los la situació encara molt més difícil, prioritzant com va essent habitual els interessos dels bancs i les altes finances.

La discussió sobre si tots els inversors en preferents o en deute subordinat tenen dret a recuperar el que varen invertir o bé han de suportar la pèrdua de valor de mercat de l'instrument, és lícita i, en funció de cada cas i de si va haver-hi engany o vici en el consentiment i de si l'entitat va complir amb els requisits legals per la comercialització d'aquells productes, s'haurà de resoldre d'una forma o una altra.

Ara bé, el que no és acceptable en un Estat de Dret, és que el poder executiu legisli en favor dels bancs i dels interessos financers, privant als usuaris i inversors dels seus drets mínims, com poden ser el dret a sol•licitar la declaració de incompliment del contracte, el dret a exigir la devolució del capital invertit, el dret a no acceptar una solució imposada, etc.

Ara s'obre el gran dubte sobre com interpretaran i aplicaran aquesta norma els tribunals, perquè si la interpretació i aplicació és restrictiva, aquesta Norma pot tenir conseqüències nefastes sobre demandes ja interposades i sobre demandes que s'interposin a partir d'ara. És d'esperar i seria desitjable que el poder judicial respectés els drets dels més dèbils i fos sensible a les seves pretensions, atès que està vist que el Govern espanyol no només no els té en compte sinó que els intenta perjudicar tan com pot.

Hem arribat a un punt que la crisi econòmica està passant a un segon terme, perquè la crisi democràtica, de llibertats i de drets civils s'està manifestant encara més preocupant, el que pot desembocar en una crisi social d'efectes imprevisibles.