PRESSIÓ A L'EMPRESA
En un món en el que per tot es
necessiten diners, la pressió a la principal, sinó única, font real de riquesa
econòmica (l'empresa), és exagerada, molts cops abusiva i fins i tot
m'atreveixo a dir espoliadora o confiscatòria.
Actualment emprendre és un esport de
risc, un joc només per valents, una aposta per temeraris. Emprendre complint
des de bon principi totes les normatives i obligacions és només un luxe per a
pocs que han trobat la pedra filosofal o la gallina dels ous d'or, o bé que són
de bona família i tenen diners per arriscar.
La pressió reglamentària, normativa,
fiscal, laboral, administrativa estatal, autonòmica i municipal, mediambiental,
sanitària, de protecció de dades personals, de prevenció del blanqueig de
capitals, etc, etc, etc; és tan gran, que espanta, desanima i fa reconsiderar
moltes il·lusions, idees i voluntats. Aquesta pressió és el principal fre a
l'economia actual.
Que ningú em mal interpreti; no estic
fent una oda o apologia al liberalisme radical del "laissez faire, laissez
passé, le monde va de lui memme". No tinc res contra un intervencionisme
raonable i just. És clar que l'empresa ha de tenir les seves obligacions
respecte als treballadors i respecte al fisc i al medi ambient; però la pressió
per a aquells emprenedors que volen constituir una empresa per emprendre, no
pot ser l'actual; és totalment desproporcionada i frustra iniciatives vàlides
que requereixen un temps de rodatge. Deixem que neixin i creixin i que es
reprodueixin i a mig i llarg termini en traurem tots molt més d'elles; però no
les fem avortar.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada