EL DELICTE D'ADMINISTRACIÓ DESLLEIAL
L'article 252 del Codi Penal, castiga als que tenint facultats per administrar un patrimoni aliè, les infringeixin en el seu exercici i d'aquella manera causin un perjudici al patrimoni administrat. Veiem com les penes poden anar de sis mesos a tres anys, però en la vessant agreujada poden arribar fins a 6 anys i multa de sis a dotze mesos. I no es pot excloure la possibilitat de imposar la pena accessòria de inhabilitació especial per exercir el càrrec d'administrador de societats mercantils mentre duri la pena privativa de llibertat.
No hi ha cap dubte de que un administrador d'una societat mercantil està administrant un patrimoni aliè, el dels socis, i que per tant pot ser subjecte actiu d'un delicte d'administració deslleial.
El bé jurídic a protegir és el patrimoni administrat. Atès que les societats mercantils tenen personalitat jurídica pròpia, aquell patrimoni és el propi de la societat, però això no treu que al mateix temps, aquella societat i per tant aquell patrimoni té uns propietaris que són els socis o accionistes i també són subjectes passius quan veuen perjudicat el seu patrimoni.
Per tal que es doni la conducta típica, n'hi ha prou amb que es causi un perjudici en el patrimoni administrat i el tipus no demana un enriquiment del subjecte actiu o d'un tercer.
Per tant, la qüestió principal residirà en determinar si l'administrador s'ha excedit en l'exercici de les seves facultats. Aquesta qüestió configura aquest delicte com una "Llei penal en blanc", o sigui, un delicte de infracció de deures extrapenals, normalment de deures propis del Dret societari o mercantil o del dret civil. Però això en cap cas vol dir que hagi de ser la jurisdicció civil la que s'hagi d'encarregar d'aquests casos, si realment l'excés en les facultats d'administració porta un perjudici tal al patrimoni administrat que sigui susceptible de ser considerat un delicte d'administració deslleial.
És habitual que els excessos en les facultats d'administració estiguin relacionats amb vulneració de normes societàries sobre conflictes de interessos i, encara que el tipus de l'article 252 del CP no ho demani, els infractors tinguin un ànim de lucre per ells o per tercers quan s'excedeixen en les seves funcions.
És habitual veure com administradors mercantils, que molts cops coincideix en que també tenen control del capital social i de l'òrgan d'administració, actuen d'una forma abusiva, extralimitant-se de les seves funcions, en perjudici dels socis minoritaris, però al mateix temps en perjudici del patrimoni administrat, i en benefici d'ells mateixos o de familiars o tercers vinculats.
Moltes vegades aquestes conductes es donen en societats en les que hi ha una rivalitat i enfrontament greu entre socis, on uns tenen el control i un altres són minoritaris, caient molts cops en la temptació els majoritaris controladors, de vegades després d'anys de discussions i juntes amb fricció i presència de notari, de tirar pel dret i fer actuacions il•legals i delictives, perdent de vista les conseqüències que poden portar els seus actes i entrant en una mena d'estat mental que els fa pensar que la seva majoria i control societari passa per sobre de tot i que el minoritari no té res a fer, més que aguantar i callar.
Aquesta actitud abusiva i arrogant d'alguns socis majoritaris en societats mercantils els poden portar a conseqüències molt greus i desagradables si els socis minoritaris es defensen degudament i fan valer els seus drets.
Amb tot això, és habitual també que en les societats mercantils, quan es donen les circumstàncies descrites, el soci majoritari de forma reiterada o bé puntualment quan ja s'ha produït l'excés en les funcions d'administració, en la seva facultat d'administrador que té el control, cometi un altre delicte regulat en l'article 293 del Codi Penal, consistent en negar o impedir al soci l'exercici dels seus drets de informació. participació en la gestió o control de l'activitat social.
Per posar un exemple relacionat amb tot el que estem analitzant, si un administrador únic que es troba en una situació de conflicte de interès, ven un actiu de la societat que administra a una altra societat amb la que està relacionat, a un preu comptable però no de mercat i no ho comunica prèviament a la Junta General de socis per poder obtenir la dispensa o autorització pertinent, conforme als articles 227 a 230 de la Llei de Societats de Capital, podríem estar en un supòsit tant d'administració deslleial per excés en les funcions i perjudici en el patrimoni administrat, com en un cas de delicte de l'article 293 del Codi Penal per impedir als socis l'exercici dels seus drets.
No hi ha cap dubte de que un administrador d'una societat mercantil està administrant un patrimoni aliè, el dels socis, i que per tant pot ser subjecte actiu d'un delicte d'administració deslleial.
El bé jurídic a protegir és el patrimoni administrat. Atès que les societats mercantils tenen personalitat jurídica pròpia, aquell patrimoni és el propi de la societat, però això no treu que al mateix temps, aquella societat i per tant aquell patrimoni té uns propietaris que són els socis o accionistes i també són subjectes passius quan veuen perjudicat el seu patrimoni.
Per tal que es doni la conducta típica, n'hi ha prou amb que es causi un perjudici en el patrimoni administrat i el tipus no demana un enriquiment del subjecte actiu o d'un tercer.
Per tant, la qüestió principal residirà en determinar si l'administrador s'ha excedit en l'exercici de les seves facultats. Aquesta qüestió configura aquest delicte com una "Llei penal en blanc", o sigui, un delicte de infracció de deures extrapenals, normalment de deures propis del Dret societari o mercantil o del dret civil. Però això en cap cas vol dir que hagi de ser la jurisdicció civil la que s'hagi d'encarregar d'aquests casos, si realment l'excés en les facultats d'administració porta un perjudici tal al patrimoni administrat que sigui susceptible de ser considerat un delicte d'administració deslleial.
És habitual que els excessos en les facultats d'administració estiguin relacionats amb vulneració de normes societàries sobre conflictes de interessos i, encara que el tipus de l'article 252 del CP no ho demani, els infractors tinguin un ànim de lucre per ells o per tercers quan s'excedeixen en les seves funcions.
És habitual veure com administradors mercantils, que molts cops coincideix en que també tenen control del capital social i de l'òrgan d'administració, actuen d'una forma abusiva, extralimitant-se de les seves funcions, en perjudici dels socis minoritaris, però al mateix temps en perjudici del patrimoni administrat, i en benefici d'ells mateixos o de familiars o tercers vinculats.
Moltes vegades aquestes conductes es donen en societats en les que hi ha una rivalitat i enfrontament greu entre socis, on uns tenen el control i un altres són minoritaris, caient molts cops en la temptació els majoritaris controladors, de vegades després d'anys de discussions i juntes amb fricció i presència de notari, de tirar pel dret i fer actuacions il•legals i delictives, perdent de vista les conseqüències que poden portar els seus actes i entrant en una mena d'estat mental que els fa pensar que la seva majoria i control societari passa per sobre de tot i que el minoritari no té res a fer, més que aguantar i callar.
Aquesta actitud abusiva i arrogant d'alguns socis majoritaris en societats mercantils els poden portar a conseqüències molt greus i desagradables si els socis minoritaris es defensen degudament i fan valer els seus drets.
Amb tot això, és habitual també que en les societats mercantils, quan es donen les circumstàncies descrites, el soci majoritari de forma reiterada o bé puntualment quan ja s'ha produït l'excés en les funcions d'administració, en la seva facultat d'administrador que té el control, cometi un altre delicte regulat en l'article 293 del Codi Penal, consistent en negar o impedir al soci l'exercici dels seus drets de informació. participació en la gestió o control de l'activitat social.
Per posar un exemple relacionat amb tot el que estem analitzant, si un administrador únic que es troba en una situació de conflicte de interès, ven un actiu de la societat que administra a una altra societat amb la que està relacionat, a un preu comptable però no de mercat i no ho comunica prèviament a la Junta General de socis per poder obtenir la dispensa o autorització pertinent, conforme als articles 227 a 230 de la Llei de Societats de Capital, podríem estar en un supòsit tant d'administració deslleial per excés en les funcions i perjudici en el patrimoni administrat, com en un cas de delicte de l'article 293 del Codi Penal per impedir als socis l'exercici dels seus drets.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada